El llibre està il·lustrat amb fotografies en blanc i negre que acompanyen algunes de les escenes.El fotògraf és Narcís Civil i Mascaró que ens explica que cadascuna d’elles té una història molt particular, tant per a ell mateix com per a les persones que es van deixar retratar o li van deixar objectes.
La tria no ha estat fàcil; totes són molt bones, si més no per a mi. Avui, però, he triat aquesta perquè il·lustra un petit poema que us escric.
Mirades. Mútues mirades. Pares expectants.
El món sencer en aquelles sales. Indagar fixamenten la neta mirada. Nens muts en un silenci a crits.
Entendre els perquès de la mirada;
esperançad’un cor net.
Ancorats en lletges cadires de metall.
Mariners sense oceà buscant junts
l’estrella del crepuscle matutí.
© Núria Sagués i Narcís Civil
