dissabte, 28 de juny del 2008

Les fotografies del llibre

El llibre està il·lustrat amb fotografies en blanc i negre que acompanyen algunes de les escenes.

El fotògraf és Narcís Civil i Mascaró que ens explica que cadascuna d’elles té una història molt particular, tant per a ell mateix com per a les persones que es van deixar retratar o li van deixar objectes.

La tria no ha estat fàcil; totes són molt bones, si més no per a mi. Avui, però, he triat aquesta perquè il·lustra un petit poema que us escric.

Mirades. Mútues mirades. Pares expectants.
El món sencer en aquelles sales. Indagar fixament
en la neta mirada. Nens muts en un silenci a crits.
Entendre els perquès de la mirada;
esperançad’un cor net.
Ancorats en lletges cadires de metall.
Mariners sense oceà buscant junts
l’estrella del crepuscle matutí.


© Núria Sagués i Narcís Civil

divendres, 27 de juny del 2008

El que l'Antoni Casals diu del llibre

Enllaç on podreu llegir el que el meu amic i company de "bolos literaris" diu en el seu bloc: Secundària memòria.

dijous, 26 de juny del 2008

El pròleg del llibre

Us deixo un petit fragment del pròleg que Martí Fuentes li fa a La xarranca:

“La vida és feta de la matèria dels somnis, de la discontinuïtat del somni, de la revelació del somni. D’aquells instants il·luminats que ens agombolen enmig del caos, que destrien el gra de la palla. Hi ha en el relat una trama aparentment clàssica, d’una vida que es relata en primera persona, però on, sobtadament, s’infiltren aquells instants de revelació, de comprensió on la vida se’ns atansa i es comprèn. L’estructura trenca, avança, mira enrere i gira fins al punt de tancar-se just on començava...”

diumenge, 22 de juny del 2008

La xarranca. Sinopsi

El meu primer llibre en prosa prologat per Martí Fuentes Safont

Els somnis i els records es barregen en una amalgama d’escenes i colors on no solament es plasmen els diferents moments que li toca viure a la protagonista, des de la infantesa fins a l’edat madura, passant per la joventut, sinó que també queda palesa la por a la solitud, al silenci, a la separació de la família, al dolor... La nena de les primeres pàgines té por dels hospitals per la fredor que percep, i tampoc no troba en la religió, ni en la societat en general, ni en la medicina, el confort necessari per fer front a la seva singularitat. La jove que ansieja esclatar a la vida no rep a mans plenes el regal de l’amistat, i la joia de l’amor se li escola entre els dits com la sorra del desert. La dona madura, decidida i valenta, s’enfronta al món, conscient ja de l’ardu camí que té al davant. Com se’ns indica en el pròleg del llibre, rere la trama aparentment clàssica de La xarranca s’inflitren aquells instants de revelació, de comprensió, on la vida se’ns atansa i es copsa en el seu més profund sentit. I darrere aquesta prosa fluïda i amena, rica, emotiva i commovedora –hom no es queda indiferent llegint el relat –, que juga entre la memòria i l’onirisme, l’autora ens obsequia amb un bri de vida intensa que paga la pena llegir i gaudir.

Enllaç a l'Arc de Berà. De venda a totes les llibreries de Catalunya
Editorial Omicron

Espero que us agradi, si voleu en podem parlar.